Blog de Josep Sanahuja Bella
Psicòleg clínic i psicoanalista a Tarragona · Consulta: Rambla Nova, 109, 1-5 · Telèfon: 679926969
24 de gener del 2022
Introducción a la lectura de "Los complejos familiares", de Jacques Lacan
24 de maig del 2021
"El mundo pos-covid: entre la presencia y lo virtual", Ned-ediciones
24 d’abril del 2021
De participante a cartelizante
Intervención en el IV Encuentro intercarteles en la CdC-ELP, el 17 de noviembre de 2020
19 de novembre del 2020
El treball de supervisió en un equip multidisciplinar
Intervenció en l'espai "La psicoanàlisi i les institucions", a la Seu de Tarragona de l'Escola lacaniana de Psicoanàlisi, el 9 de novembre de 2020.
Presentació
La presència de la psicoanàlisi en institucions forma part
d’una discussió antiga, que comença amb els postfreudians i continua fins avui[1]. En
aquesta discussió hem assistit a la creació de diversos dispositius, abans i
després de la segona guerra mundial: anàlisi institucional, comunitat
terapèutica, atenció residencial, centres de psicoanàlisi aplicada, etc.
Fins a Lacan aquest debat diferenciava l’actuació del
psicoanalista en la consulta privada i al mateix temps havia altres criteris
per al mateix analista en el seu desplaçament institucional. La discussió era
sempre en termes de tècnica i marc d’actuació, la qual cosa determinava la
mateixa acció de l’analista, les condicions de la seva pràctica, i
l’analitzabilitat dels subjectes atesos.
Lacan subverteix aquest ordre, dient que la veritable pregunta
no és sobre les qüestions tècniques, sinó en relació a l’ètica pròpia de
l’analista, la seva posició i el seu discurs, vinculat al “desig de
l’analista”, com a concepte clau.
24 de març del 2020
La imagen en el sueño no es sin comportar afectos
Intervención en el espacio Noches de sueño, en properación del XII Congreso de la AMP, sobre El sueño. Su interpretación y su uso en la cura lacaniana, 9 de marzo de 2020.
En la “Presentación del XII Congreso de la AMP, El sueño. Su interpretación y su uso en la cura lacaniana”, a propósito del trabajo de Lacan sobre “el sueño de la inyección de Irma” de Freud, los autores se refieren a que la visión de la garganta, visión de angustia, no deja de tener un marco imaginario. Añadiendo también que este sueño pone en juego el cuerpo como cuerpo hablante y gozante, o como dice Lacan en el Seminario 23, que la imagen no es sin comportar efectos[1].