Sovint el subjecte modern ens
confronta a una clínica on l'actuació predomina sobre el símptoma. Tenim també
la generalització actual de la categoria de "patologies de l'acte” referides
a certes formes impulsives de l'acció, a conductes violentes i brusques per les
quals un individu és portat a realitzar una activitat que el supera i no pot
dominar. Fenòmens com: suïcidi, delicte, agressió, atemptat sexual,
comportament pervers, entre d'altres.
Aquest fet ens ha semblat
pertinent per a interrogar-nos per la clínica de l’acte en els símptomes
actuals. Tal vegada, Lacan es va interessar ben aviat pel passatge a l’acte, des
de la seva tesis de psiquiatria, fent de la paranoia d’autopunició un cas
prínceps.
Tractarem de situar certes
coordenades estructurals que permetin donar compte de per què un subjecte, més
que fer un símptoma, actua.
