La vía del deseo

Publicat al blog de les XVII Jornades ELP, ¿Quieres lo que deseas? Excentrecidades del deseo y disrupciones de goce , celebrades a Barcelona els dies 24 i 25 de novembre de 2018 

Las intervenciones de Lacan sobre el padre son numerosas a lo largo de su enseñanza. Podemos decir que en este camino nos encontramos con diferentes versiones sobre la cuestión del padre, que implican virajes que alcanzan a problematizar sus propias formulaciones. Atento al avance de las nuevas formas de socialización en la civilización, estas formulaciones no sólo imprimen una orientación, sino que ofrecen una respuesta a la clínica de la época.

Els efectes de les "normes" el l'educació i en el social

Intervenció en la 1ª jornada preparatòria del Pipol 8 "La clínica fuera de las normas", a la Seu de Tarragona de la CdC-ELP, el 8 de maig de 2017

¿…qué alegría encontramos en eso que constituye nuestro trabajo?”

J. Lacan. Alocución sobre las psicosis del niño (1967)

El proper congrés PIPOL8 té per títol “La clínica fora de les normes”. És un títol suggerent, perquè posa en tensió i al mateix temps separa la clínica analítica i el discurs normatiu.

Vivim una època fortament inclinada cap a normativitzar-ho tot, les normes proliferen en tots els àmbits. Normes del treball, socials, educatives, normes elèctriques, per a discapacitats, en cas d’incendi, etc. La llista podria ser tant llarga com els espais habitats de l’activitat humana. És a dir, estem sota el domini de les normes, i és molt difícil escapar-ne. Regulacions, legislacions, mesuraments, tot acaba  en la seva corresponent casella. Ara bé, tot just tenim una nova categoria, ven aviat ens trobem que alguna cosa s’escapa i ens empeny a inventar una nova norma per intentar copsar-ho de nou.

Es fa necessari una introducció, per no caure en la simplicitat d’una crítica cega a tot aquest discurs normatiu, i tenint en compte que tota institució s’assenta en una organització normativa.

Jean-Claude Milner[1], en una intervenció en el marc del curs de Jacques-Alain Miller de L’orientació lacaniana, aporta una reflexió que esclareix la procedència del discurs normatiu actual. Destaca que es combinen dos paradigmes que determinen les relacions entre el polític i el social: el paradigma problema-solució i el paradigma de l’avaluació. Es comença per plantejar que hi ha un problema, una queixa que ve de la societat, i si aquesta queixa és massiva se’n fa cas tal com se’n fa cas d’un axioma. És així. Aleshores, quan es planteja un problema en la societat s’espera que des de l’esfera de la política s’hi trobi una solució. I la solució es presenta en termes d’avaluació.

Gènere i sexuació

Gènere i sexuació, són dos conceptes diferents que ens porten a dos abordatges diferenciats respecte a la feminitat i la masculinitat. Allò que els separa té a veure amb prendre en consideració la dimensió de l’inconscient, sense ignorar també la dimensió del gaudi.

En els estudis de gènere, les masculinitats i feminitats són el resultat d’una construcció social que acaba sempre en la tendència a produir una normativització dels gaudis. En el seu desenvolupament es recorre sovint a una crítica a la coneguda sentencia freudiana de que “... l’anatomia és el destí”. La suposada determinació del sexe biològic quedaria superada pels gèneres, amb la qual cosa es fa la distinció entre allò que depèn de la natura i allò que depèn del social en la relació entre els sexes. El fet biològic es separa de la construcció social, deslligant-se com dues realitats.

Sens dubte, el concepte de gènere marca una dimensió reflexiva, que és el suport d’una filosofia i d’una política.

"La sociedad de la vigilancia y sus criminales"

El 14 de març passat la seu de Col·legi va acollir la presentació del llibre La sociedad de la vigilancia y sus criminales, recentment publicat per l’editorial Gredos, activitat organitzada per l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi. Amb la presència del seu compilador, el psicoanalista Iván Ruíz, els assistents vàrem poder conversar al voltant dels temes i reflexions que el llibre planteja.

El llibre té l’afegit de ser el primer que es publica al nostre país seguint les incursions de la psicoanàlisi en criminologia. Reprenent la clínica criminològica més clàssica, tant com una sèrie de casos actualitzats, la vintena de textos que el composen, busquen apropar-se a la posició subjectiva d’aquests individus. Hi ha també una intersecció entre el dret i la psicoanàlisi, a partir del concepte fonamental de responsabilitat, tot i que una cosa és la responsabilitat sobre el bé de la societat, i una altra la responsabilitat com a expressió màxima del subjecte. En aquesta cruïlla hi ha, per exemple, la sempre polèmica relació amb la responsabilitat jurídica de les persones que presenten trastorns de la personalitat associats a una malaltia mental.

La psicoanàlisi interroga a la salut mental: el sinthoma

El concepte de salut mental dissol la clínica

El concepte de salut mental va prenent rellevància des de finals del segle passat, a partir d’un aiguabarreig de coneixements sedimentats de la medicina, l’antropologia cultural, la sociologia, la psicologia, etc. El més característic dels canvis actuals és que la distinció de les conductes normals de les patològiques es desplaça cap a la promoció dels estils de vida considerats saludables. El mateix terme de malaltia mental queda en segon pla, passant a considerar-se els criteris de benestar com un índex de regulació de la salut pública.

La conducta, una pantomima per desxifrar

Els trastorns de conducta és una expressió que ha fet fortuna en la inserció de la psicologia en el camp de l’educació. No constitueix una entitat clínica definida, sinó més aviat un ampli espectre de comportaments i formes d’actuació, que tenen en comú pertorbar les normes socials acceptades i constituir així un malestar pels demés. Altrament dits comportaments dissocials, en els contextos educatius són un important obstacle per a la intervenció pedagògica.